Vitroceràmica o inducció? Qui no ha passat per aquest moment tan decisiu quan renova la cuina? La resposta no és o una o altra ja que, no hi ha un sistema millor que un altre, sinó que cada opció presenta els seus pros i contres.
Quina diferència hi ha entre vitroceràmica i placa d’inducció?
La vitroceràmica és un sistema de cuina elèctrica basat que funciona amb una placa llisa de ceràmica vitrificada, que ofereix una gran resistència a la calor així com una ràpida capacitat de transmetre-la. En definitiva, és una superfície de vidre que té de dues a quatre resistències circulars a sota, a manera de fogons.
Aquestes resistències s’escalfen mitjançant electricitat i transmeten la calor a la superfície, on situarem el cassó, olla o paella que vulguem escalfar. Els fogons de vitroceràmica se solen encendre amb un botó dactilar i permeten regular la potència que volem aplicar a cada fogó.
D’altra banda, les cuines per inducció funcionen gràcies a un imant potent que s’estimula elèctricament, creant un camp magnètic que genera calor a la superfície de metall que es trobi just a sobre. Com el seu competidor directe, presenten una superfície de vidre ceràmic llis i també es pot regular la calor que donen mitjançant un botó.
Avantatges de la vitroceràmica
- Escalfa de manera progressiva: Això pot ser un gran avantatge, sobretot per cuinar alguns aliments que no convé que s’escalfin massa ràpid o que arribin a altes temperatures.
- Conserva molt bé la calor residual: Això permet acabar de cuinar amb la vitroceràmica apagada.
- Fàcil de netejar: Com que és una superfície ultra llisa, és molt fàcil eliminar les restes de menjar i esquitxades que hi pugui haver.
- Més econòmica: En comparació amb les d’inducció, la vitroceràmica és una opció més barata, i és una bona alternativa per a aquells que cuinin poc.
- Pots cuinar amb tota mena de recipients: Fins i tot els de fang! Molt útil per quan vulguis preparar alguns guisats o estofats, que sembla que saben més ben cuinats amb aquest tipus de recipients.
- Permet que les programes: Gràcies al seu temporitzador amb desconnexió automàtica, la placa s’apagarà transcorregut el temps seleccionat.
Desavantatges de la vitroceràmica
- Bastant més lenta: Triga més temps a, per exemple, portar l’aigua a ebullició. Això farà que tardes més a elaborar els teus plats.
- Elevat consum elèctric: En necessitar més temps per preparar un plat, el seu consum també és més gran.
- Gran calor residual: No es refreda de forma immediata, caldrà tenir la precaució de treure el recipient si no volem que es continuï cuinant.
- Pots cremar-te fàcilment: A diferència de la d’inducció, el vidre de la vitroceràmica adquireix temperatures elevades i triga a refredar-se, fins i tot apagada.
- Molt delicada: Com que es tracta d’una superfície de vidre es pot ratllar amb facilitat, per aquest motiu hauràs d’utilitzar productes específics per netejar-los.
Avantatges de la inducció
- Rapidesa: Escalfa el doble de ràpid que la seva competidora, la vitroceràmica.
- Menys consum: En actuar només sobre la superfície metàl·lica del recipient no hi ha pèrdues addicionals de calor, estalviant entre 45-50%.
- Adaptable: hi ha models de plaques d’inducció que compten amb zones que s’adapten a la mida del recipient.
- Més segura: En escalfar només el recipient, el vidre roman en tot moment (gairebé) fred ja que ens oblidem de la calor residual.
- Programable: Aquesta característica es comparteix amb la vitroceràmica. No hi ha cap diferència entre una o altra.
Desavantatges de les plaques d’inducció
- Necessites una bateria especial: En operar gràcies a imants, perquè aquesta funcioni necessita recipients específics per a la inducció. Per tant, si passa alguna cosa, hauràs de renovar completament la teva bateria. A més, oblida’t de poder utilitzar qualsevol tipus de recipient.
- Bastant més cara: Dependrà molt del model i la marca, però de mitjana pot ser gairebé el doble de cara que la vitroceràmica. Tot i que això sol amortitzar-se gràcies a l’estalvi en consum.
- Nova forma de cuinar: En escalfar molt més ràpid, hauràs d’estar més pendent dels aliments aprenent a controlar la potència de la placa.
